dimecres, 30 de març del 2016

VOLTA EIVISSA 2016, amb Fanatik!!

Es va començar a gestar al Novembre del 2015, personalment li tenia moltes ganes, i vaig aconseguir "enganyar"a set Fanatik's per anar-hi.

Ara, un cop feta, crec que cap d'ells s'arrepenteix d'haver-hi anat.
Potser de l'únic que s'arrepenteixen es del fet d'haver-me fet cas per anar-hi amb vaixell....perque la veritat, crec que va ser el pitjor de tot plegat.
Ens vam passar una nit de vaixell casi sense dormir,  del dimecres al dijous, per arribar a Eivissa, deixar maletes a l'Hotel, i ja de seguida, sortir amb les bicis a estirar les cames, i sobretot, a assaborir un clima que ens donava la benvinguda en forma de Sol espectacular.

El primer dia, apart de treuen`s el "mono" d'illa d'Eivissa, fent la petita volta per estirar cames, la resta va ser assaborir el petit  poble de St, Antoni de Portmany, poc, tot sigui dit, i a la tarda /vespre ja anar a la zona paddok, a buscar dorsals etc.
L'ambient era espectacular, i les ganes de cursa altes. Vam sopar d'hora, i vam anar a dormir amb moltes ganes de començar.


Divendres, la primera etapa començava a les onze del mati...un luxe! i el planning va ser fàcil.....ens llevavem a les 8, esmorzar ràpid a omplir diposits de glucogen a Tope, i acte seguit petit trajecte de 15 kms amb bici, fins a Eivissa, que era on començava l'etapa.
En general les ganes de començar eren molt molt altes, però tambè els nervis....ens esperavem 65 kms i casi +2000m positius..no seria fàcil.
Amb tots, Albert, eric, Abel, Cristian Cumplido, Tina, Xevi, i sobretot amb el meu compi de cursa, ens donavem els últims ànims per començar. A nivell personal, el planning el tenia clar.....tres dies de cursa, havien de començar fàcil però sense badar, vaja, que el ritme de sortida, i fins els km 30/35, calculava que tocaria passar la part mes dura de la cursa, ja que es la part on la gent te mes gas, on la falta d'hores d'entreno mennys es nota, i on tothom surt molt molt motivat.......evidentment va ser aixi...el que m'agradava era que les meves sensacions eren bones, tot i el ritme alt, em notava comode......no patia en exès, i rodavem junt amb l'Albert i l'Eric fàcil......el problema va ser, adonar-me que la meva parella de cursa, en  Miki, no venia:(....vaig anar afluixant ritme creient que vindria de seguida.....però cada minut que passava, em semblaven hores, i ell enlloc.....

Desprès d'afluixar el rtime molt per sota del que podia dur, el vaig veure aparèixer......molt tocat, molt, i a un ritme molt per sota del que estic segur que podia dur. El vaig animar, i em vaig posar davant d'ell intentant recuperar-lo.....durant uns 15 kms, va semblar que minimitzariem el temps perdut, però a la pujada mes dura del dia, d'uns 2 kms al 20% de mitja, sisi, durissima, el pobre es va enfonsar.....quedaven 20 kms, i va ser aqui, on ja el seu ritme va passar a ser preocupantment lent...

Va ser a partir de llavors, quan vaig decidir desconectar, acabar l'etapa al meu ritme, i esperar que arribes ell quan poguès, sense forçar-lo gens.  Vam perdre uns 15 minuts, claculo....la part competitiva i l'objectiu passava a segon plà, però la cursa continuava, aixi que un cop superada la decepció, i veure que en Miki al vespre ja es trovaba millor, i que en general, tota la resta del Team havia anat be, vaig canviar xip, i vaig dir-me a mi mateix, que faria la resta de cursa al meu ritme, alt, però barrejant l'intensitat i el ritme de cursa, amb el disfrutar.....


La veritat, es que la segona etapa, em va sortir tal i com explicava. Eren 86 kms i +2500m positius. Tot i que es va acbar fent dura, vaig disfrutar com feia temps que no ho feia amb una Btt...juraria que vaig apendre a regular i tot....i es que tot i els casi 20km/h de mitja que van acabar sortint... a les pujades regulava moltissim, cosa que em permetia poder baixar i planejar a ritme molt alt......
L'etapa era força tècnica, vorejant tota la part nord de l'illa...l'entorn era tan guapo...que tot i el patiment, vaig disfrutar...al final, en quan a classificació individual, vaig entrar el 52è....amb 4:31min...però sobretot amb el que em vaig quedar va ser les sensacions...bonissimes...a mes, en Miki, nomès entrava a 7 minuts darrera meu!!!
El que si va quedar clar, es que l'etapa, era la mes dura...la resta de Fanatik's, van acabar molt molt cuits.....van passar factura els 86 kms....i  normal.....eren durs!

Nomès quedava última etapa, les forces ja justes, i els 55 kms que teniem per fer, ens feien una mica de respecte.....res mes lluny de la realitat, i es que un cop enmig de l'etapa....vaig pensar uns quants cops, que la organitxació l'havia clavat. recorregut poc exigent, corriols espectaculars i rapidissims...i a mes, vorejant cales i platjes espeectaculars. Vaig apretar fins a mitja cursa....l'Albert va ser l'únic que es va voler apuntar a la "meva" festa,  i fvam fer  tot el recorregut casi,  junts, a una bona velocitat...Això si, vam decidir fer la part final deixant-nos anar, i es que estavem acabant la volta a Eivissa, i ho estavem fent amb molt bones sensacions, rodavem fàcil sobre la posició 30, però tot i això, a meta, vam decidir parar just abans d'entrar, i esperar als companys per entrar plegats......i aixi ho vam fer.


El resum general hauria de ser molt mes llarg, però potser aburrira, ja que detalls que em venen al cap mentre escric, n'hi han mil. El que puc dir però, i sense allargar-me massa...es que per gota que pugui, repetiré....
L'entorn, el paissatge, la organitazació, i el recorregut, son espectaculars, i amb un cop, no n'hi ha prou...segur!!!!

A partir d'ara fixo de nou, continuar entrenant i sortint amb carretera, pensant i regulant molt les hores e intensitat, per tal d'assegurar arribar a la Pedals de Foc Non Stop amb el cap descansat, i sobretot amb una forma optima.....fer-ho, serà el puntal per poder fer una bona Pedals....Pel mig, durant aquests mesos, hi hauràn estones bones i de patimet segur...vajam que seguim!!!!!!!

Per cert, vaig poder veure una de les estapes de la Volta a Catalunya...i ja ho estava...però el meu enamorament, va pujar un puntet.....el Motiu es diu Scott.....Addict...... per al 2017......la cosa pinta be be.....

dimarts, 29 de març del 2016

VOLTA EIVISSA 2016

Reconec que tinc això molt parat, però la Volta a Eivissa es mereix estar aqui, en JA, trobeu aqui la meva experiència a l'illa, on ja avanço, que si puc repeteixo. 

dimarts, 1 de març del 2016

MARÇ..... PRIMAVERA I MES BICI!

Com passen les setmanes oi? Dos mesos ja, i plantant-nos al Març, vaja que les coses es començen a posar divertides. Normalment son els mesos mes pesats de l'any, per mi... I us asseguro que ho han estat, entrenar al gymnàs no es que em fagi especial il-lusió. Sort en tinc dels caps de setmana que hem deixat enrrera ja....que m'han fet disfrutar de valent de la bici i tot el que l'acompanya.... Encara que aquest últim cap de setmana, hagi tocat zero bici! Sisi, zero!

Ara mateix, mentre escric això, estic una mica preocupat, que no alarmista... I es que tenia previst començar el Març desprès dels dies de repòs, amb molta canya, i resulta que de moment, estic al llit amb una mena de "passa" o com se li digui, que avui dilluns no m'ha deixat pedalar. Creu-ho els dits, per poder-ho fer demà, perque em ve molt de gust apretar cargols ja! De fet, amb el planning casolà que tinc fet per "entrenar" , aquesta setmana toquen coses series ja, però si el cos no està apunt, es impossible de portar a terme. 
Per si de cas, vaig pensant plà B...... :) el que nose, es quin es el B:) al meu cap sempre hi tinc l'A!!


En dues setmanes toca la primera cicloturista de l'any, i de les dures... Amer-St.Marti Sacalm.... Veient com està el pati, casi que em conformo acostant-me al temps de l'any passat, i es que recordo perfectament, lo dur que va ser fer aquesta marxa.....Osor, primer, recórrer tota la plana de Vic desprès, a ritme de cursa, i on l'any passat amb l'Albert vam disfrutar com nens, fer Coll de Bracons desprès, i acabar a St.Marti Sacalm, nones un recorregut fàcil, tot i això, li tinc ganes!
La setmana seguent tocarà Ports del Maresme, i acte seguit Volta a Ibiza amb BTT.... Nose com ho faig, o com ho fem, pero quan miro el Calendari previst, fa Por! 

La idea general però, es arribar a Juny amb el cap molt clar.... M'esperen i ens esperen curses on el factor psicològic serà una part important.... Si a mes les cames funcionen, pot ser un espectacle.....:)

Per cert, hi ha una anècdota al calendari de la feina, que m'ha fet gràcia, i es que girant el full del mes de Febrer, i posant el de Març, ha canviat el simbol del calendari... Al Març, i ben grossa, hi surt una flor....Primavera! Això vol dir que els projectes de equipacions noves estàn al caure, i que toca estrenar models nous 2016 JA! ganes n'hi han! I que en res, començarem a tenir algun dia de calor.

Desconecto!!! I penseu-hi, no val parar





MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS