MARATON DE LOS MONEGROS 2014, 14è!!!

Moments especials! Equip Fanatik a Monegros!

Si, Tercer any seguit a Sariñena i fer 14è de la General amb un temps de 3:55min, em deixa contentissim, encara que no ho sembli de vegades!.....sona a rutina, però en realitat, les ganes de ser-hi, no han canviat, les de participar-hi, les de ser-hi present....i es que les il-lusions es renoven, i saber trobar la manera de la motivació permanent, es una passada, aixi de simple. Solo exterioritzar poc el que penso, ( o això crec ),  però reconec que  viure dies aixi, amb persones il-lusionades, amb objectius personals ben diferents, però tots igual d'importants, alegren, i molt!

Enric!

My Sister Eva

Però al grà, no? que desprès m'enrotllo com una persiana....i tampoc es tracta de tant!!!
Sabia que era una cursa que en quant a duresa, es limitada, poc desnivell, i poca dificultat tècnica,  o cap vaja, però si que era important, saber llegir-la be, sobretot al principi. El ritual de la sortida aquest cop era diferent, ja que vaig acompanyar a la posició de sortida a tots els companys de FAnatik, que per cert, els va tocar sortir força enrrera.....desprès, i ja inmers en la meva propia cursa, m'anava al calaix de sortida que teniem els que en anys interiors, hem fet dels mil primers, ( desde el meu punt de vista massa voluminós ajuntar amb un sol calaix a mil persones, massa nivells diferents ) però vaja, tot i no veure massa clar com remuntaria en els primers quilometres, per poder arribar a davant de tot i rodar relativament tranquil. em vaig relaxar durant una bona estona, assentant-me a terra, ( els del voltant meu a ls sortida crec que van flipar una mica ) tancant els ulls durant moltes estones.....si si abans de la sortida!!! i es que tot i el jaleo impressionant que hi havia als moments previs a la sortida, a dins meu hi havia molta tranquilitat..!! això de portar temps i vegades enfrontan-te en moments aixi, deu curtir:)
A les 13:30h es donava la sortida, i evidentment, estress, i del de debó! aixó si, genial l'acullida de la gent de Sariñena al sortir del poble, donaven ales, però a partir d'aqui, tocava apretar fort les dents per aconseguir remuntar al que creia que era el meu lloc d'estar, a davant de tot, ja que sabia, que hi havia gent molt forta, però volia aprofitar al màxim les coses que no depenien de mi,  perque sabia que quedant-me amb un grup tallat, seria un error, perque acabaria patint igual durant tota la cursa, i en canvi quedaria molt mes enrrera, a la classificació..i es que es una cursa de 90 % tactica...evidentment,  l'estat de forma influeix, però potser a Monegros, es un dels llocs on menys importa.

Amb en David i l'Albert

Els primers kms, tots buscavem el mateix, tots o molts vaja, no tallar-nos i prou, i va provocar un estress i velocitat que vaig pensar que era desmesurada. ja que la falta de visó del terreny per on anaven passant les rodes, era un perill que palpava a cada punt critic.....i evidentment va passar el que havia de passar. El de davant meu, ficava la roda un una escletxa profunda del terra, i caiguda forta, que no podia evitar....m'en anava a terra darrera seu, per sort, despres de les 3 volteretes, m'aixeco, m'apujo a la bici ràpid nomès pensant en que ostia, tant apretar, perque una caiguda em despenjes del cap de la cursa....no em rendia, i fotent-me un "calenton" de cuidado, aconseguia contactar altre cop amb el grupet de cap de cursa. Portavem una hora de cursa, i les pulsacions mitjes no havien abaixat del 90 %, i nomès haviem fet 400 metres de desnivell!!!

Sabia que  el que venia ara, era l'únic punt on es selecionaria la cursa, una pujada de uns 4 kms, que evidentment es fa ver a tot el gas que duia la gent que lideravem....per variar, i com ja es habitual ultimament amb mi,  va quedar clar que tinc una "KK" de gas als principis de cursa. Em vaig quedar tallat, i es va quedar un grupet de uns 6 o 7 que no vaig poder formar-hi part, però com tambè solo fer, vaig decidir, un cop coronat, que no valia dir prou, i junt amb 3 companys mes, ens llençavem a la baixada ( potser mes que baixada, llarg plà en descens continu ) on aconseguiem contactar amb el grupet de nou, i que ens assegurava, sino fallaven les forces, arribar del 20 primers a meta, VAja, que estava al km 60, i a part de la caiguda, tenia l'objectiu fet, perque la tornada, i amb el vent de cara, ningu s'atrevia amalgastar forces. Es podria haver rodat mes ràpid, o tenia aquesta sensació, però qui era el valent que marxava sol? jo no....quedaven 65 kms fins a meta, en pujada constant que podein desgastar molt.....aqui en aquest tram, em quedava sense liquid....i es que volia parar al segon avituallament, a omplir, però la velocitat a la que passaven per l'avituallament, era impossible parar-se, ja que era un suicidi parar i quedar-se tallat del grup.....

El Team Mi-nardi!!!!!!

Tina tambè a Monegros

Tota la segona part de la cursa, les pulsacions ja no van arribar casi al 90% en cap moment, atipic en qualsevol cursa, però no a Monegros, i es que lo rodadora de la cursa, feia que tenir una bona resistència Aerobica, ajudes moltissim. Veia com alguns del grup, començaven a justejar, de fet, es veia clarament la falta de fons d'algun, però la poca duresa dels repetxons que hi havien, feien poc mal, i nomès amb algun port mes llarg, haguès pogut fer mal a la resta de persones, i es que em notava amb molt gas a partir de la tercera hora....encara que tambè es veritat, que el meu cap, i ja va essent habitual aquest any, no te masses ganes de patir, i em va semblar perfecte agafar el ritme "creuer" que vam agafar, i arribar a meta sense patir....a mes, em va servir per assaborir mes que mai la Monegros. Tot i fer el millor temps del meus 3 anys, i la millor posició tambè, va ser l'any que menys he patit, o com a minim, l'any que menys sensació d'esforça he tingut. Fins i tot em fa por/respecte pensar que  ufffff, potser com a cames i cor ha set un bon entreno, però de cap no! al contrari! ja que sense patir he pogut arribar al Top 15, i pot semblar bo, però us asseguro que no m'agrada gens.....es com si ensenyes al meu cap, que un 14è ja esta be.....i no no no, s'ha de ser mes ambiciós....prefereixo arribar el 20 mort, que el 14 descansat.....parlant del "Koko" Sempre !!!
Marxo i tanco la setmana de Monegros amb molt bon estar en general . Ha estat la culminació d'un event que començava fa casi 3 mesos, i que pel mig, ha portat moltes novetats al meu voltant,  noves experiencies, noves persones, que fant que avui, diumenge, mirir enrrera, i pensi que ha valgut i estar valent la pensa el que estic vivint aquest any.....Ahir mateix, veure com anaven arribant tots a meta, veure com de contents estaven tots els que tenien com objectiu acabar, i veure que això te moltissima mes corda de la que sembla.
Avui, i desprès de dormir mes de 8 hores, casi no m'ho crec, per cert,  he fet una sortideta assaborint l'entorn i la olor d'estiu que ja tenim aqui mateix, una horeta en Zona 1 recuperant cames, i tancant una setmana que ha set de recuperació.....
Ara vindràn dues setmanes determinants, i es que dissabte que be tinc una prova durissima i que d'entrada no em feia especial il-lusió,  però que ara li tinc ganes, la Ultrabike, amb en Jordi Alberch i Jordi sanchez , de 225 kms amb BTT i +6000 de pujada....uffff! i despres ja Terra de Remences, on se que que fer la Ultrabiek la setmana abans no es la millor opció, però intentare gestionar-ho tant be com pugui.....intentant no arribar Cremat a Remeces, en sabré? ja us ho explicare!!!!bona setmana i un parell de fotos....una amb en Cristian valle a mitja setmana, i avui tancant la setmana en solitari....Contrastos!!!