dilluns, 15 d’abril del 2013

RUTES DEL MONTSENY 2013

Abans de sortir.....tenien feina aquests quatre oi? jeje
Be, ahir estava promès,  i encara que la veritat, el dia d'ahir va donar per molt, i explicar-ho tot portaria moooolta feina, a veure si surt un resum una mica decent, que ara, i desprès d'una horeta i mitja estirant cames, ( per cert, provant una bici especial, que entre setmana intentarem deixar per aqui sensacions) es posa mes be que no pas ahir, que diguem estava força mes tocat!!!
A Granollers, fa deis que li teniem la vista posada, nosaltres, i per el que es va  veure a la sortida, força gent mes. Es descarat l'augment de gent que en poc temps cap aqui, s'ha decidit a fer esport, i això es nota a les sortides, el tope eren 800, i    es veu que amb pocs dies d'obrir inscripcions, van quedar plenes.
Independents erem uns quants, tants com.....Arnau, Miki, David Comellas, Edu, Xevi, Eloi, Guillem, Jordi Alberch, Jordi Sanchez i Cristian, i com no, en Cucu, un Serragrenyat de St.Pere de Torelló que molts coneixeu:), tambè companys com en Sito, Albert Riera, Albert Crosas i l'Ivan Garcia,,, entre altre gent de Torellò.
La sortida a les 8, i ambientàs a tope, a mes dia genial, i que tot i que amb fresca a primera hora, es preveia calurós, i aixi va ser. Ritual típic de sortida, saludar coneguts, entre ells en Toni Perez, que fa temps que no coincidiem ( normal que si ABR, que si Cape Epic, que si Titan ..... ) alguns companys mes i res, intercanvi de pensaments entre nosaltres i sortida a les 8 en punt. La sortida, i el recorregut anaven cronometrats amb xip, osigui, sortir a davant penalitzava com sempre o casi sempre algun minut en cas de buscar temps i voler afinar.
Les sortides solen ser estresants amb carretera, tothom vol remuntar, normal, i les velocitats que es porten, obliguen a haver de estar molt al cas. En teoria sobre el Km 10, hi ha un repetxó, que sempre provoca un tall, i allà ja separen una mica en 2 o 3 grnas grups tot el pilot, i tambè es un punt, on recordo altres anys, haver patit potser una mica mes del compte. Aquest any en canvi, passavem be per aquest punt, i el millor de tot, em va doanr la sensació que tots els Ibt's passavem sense masses problemes aquest punt. A mes, de cara al que quedava, i desprès de tots els dubtes de setmana anteriors, la sensació que tenia a les cames era bona, gens de mal!
Una anécdota del principi de carrera, va ser veure durant moltissima estona a l'Edu, a davant de tot, cap de cursa vaja, tibant i tibant, llàstima que hagues de plegar a mitja cursa, però el segell de la casa, i la imatge lluitadora no li treu ningú:)

Agafavem nacional direcció Sant Celoni, i quan la deixessim, seria senyal de que ens dirigiem a Santa Fe, be, a pujar Santa Fe. Aqui, i en plena aproximació, un mar de dubtes, les cames be, però el ritme era alt, i era evident que la gent mes valenta, estava esperant arribar a Campins, per allà, esverar el galliner. D'entrada tenia clarsissim que als 2 primers kms de pujada tocaria patir un punt per sobre del permès o aconsellable, ja que amb aquesta  pimera apretada, es trenca tot, o casi tot., i es bo estar a l'aguait, per desprès si les cames responen, poder pujar amb un bon grupet i a bon rtime. Evidentment, va passar el que preveia, apretón fortissm, l'Arnau i en Cucu l'aguantaven, estan valents, sense dubte, però sabia que allà hi havia en Sito i en Riera, tambè, ah! i en Crosas, que ell s'apunta a un bombardeig si cal, el que passi desprès.......ja es veurà. Estava segur que en aquell moment, molta gent estava patint, potser sense necessitat, perque quedaven 130 kms per davant, no calia estressar-se tant!!!!!
Eloi i Edu
El ritme al que estava pujant era bo, de fet, a uns 200 metres ( sembla poc pero es molt!) visualitzava el grupet davanter, i veia, com anava caient gent, que segurament, havia apretat mes del compte, i ho pagaven ràpid, un d'ells, l'Albert Crosas, que no aconseguia aguantar el ritme i es despenjava, el recolliem, però jo, amb els 3 o 4 que anava, seguiem a rtime, amunt. Arribant al tunel, que no es dalt, però es una bona referència de pujada a Sta.Fe, em notava amb força,  i  apretava un punt. Em seguien a roda , però ningu amb ganes de passar, i quan passa això, massa estona, es que la gent es conformista.....malament, ja no em va agradar. Coronavem, i apa, a baixar....i sorpresa, tres revolts i anava sol ja!!!!!!!!!!! buffff, desatre de grup vaig pensar, ( respectant tothom es tà clar ), però si a la baixada no aguantavem el que aconseguiem a la pujada, malament. Vaig decidir no esperar, i tirar endavant sol, a veure si tenia sort i atrapava els de davant. Coronant St.Marçal però, m'adonava que no els atrapava, o sigui, desgast per no res, però s'ha de provar no?


Just abans del trencant de Viladrau, m'atrapaven de nou per darrera, i res, em deixava anar.......però tornava a venir baixada fins Espinelves, i de nou em quedo sol a la baixada, l'únic que aqui, vaig triar pujar Coll del Revell i Plà de les Arenes, amb grup, vaja que no marxava quest cop, no calia gastar per res...Aquest tram, el vam pujar a bon ritme, la meva prioritat era sempre pujar amb molta cadència, i guardar cames per Collformic, i tot el tram el vam fer uns 15 unitats, on per cert, aqui hi havia el control Xip. Ens dirigiem a Collsesplanes, i tocava baixar molta estona...o sigui just abans de començar a baixar, em vaig posar davant, sabent que la gent baixava a un ritme suau....i em vaig tirar avall, sense arriscar massa, però tot i aixi, al arribar a baix, ni rastre del grup, que imagino s'havia trencat del tot. Estava al pitjor tram per quedar-se sol, pero havia menjat be, i havia begut be. Em notava amb força, i vaig dir-me... que endavant....tot el tram de st-Sadurni d'Osormort, pujar la Fullaca, i baixar de nou direcció Viladrau, però desviant-nos cap a Seva, un tram trenca cames al principi, i rodador fins a Seva, on pel cap em van passar mil coses.....si una cosa tenia clara els dies abans, es que aquest tram, no el podia fer sol, perque el faria lent, i a mes desgastant-me.....i que va passar??? sol com un musol! la unica part positiva, es que continuava tenint força, i m'animava, la negativa? que aquestes forçes, anant en grup, haguessin quedat reservades per Collformic. però va com va:(,  total arribava a Seva desanimat, sabent que la meva falta de xispa pujant, em penalitzava llavors. Aleshores, ja havien abandonat l'Eloi, l'Edu, i en David, però jo no en teia ni idea, fins que arribant a Seva, em trobo l'Eloi donant-me aigua...però que fas aqui!!!!!!!! eloi???? Llavors em vaig enterar que molt al principi,  havia tingut accident, amb resultat de la roda trencada, buaaa, mala pata pobre Eloi....res, endavant! AHHHH....al arribar a Seva teniem Animadores! s'agraeix!
Animadores IBT a Seva! segur que van animar a mes d'un!!!!!
Encarava Collformic amb ganes, perque visualitzava gent davant, de la curta si, però anima veure que el ritme de pujada es ràpid, i anava sol! aixo si, una cosa no enganya, els wats marcaven de mitja de pujada, 230w, molt per sota del que tocaria, i les pulsacions sobre el 84/85% o sigui, ritme que em semblava alt, però no era exigent, sense cap dubte. Sort que per darrera m'atrapava un grupet de 5 unitats, segurament els que havia deixat baixant Collsesplanes, però que anant 5 o 6, sel's deuria fer mes fàcil arribar be allà, total, m'enganxava a ells i a coronar,  vaig notar el canvi de ritme, i una cosa que va ser genial, va ser trobar en Sergi Rodriguez amb bici allà dalt, em va acomapanyar els 3 últims kms, i encara que no ho sembli s'agraeix! Coronava i Ule, Riera i Cucu just davant! em dic, ara si anem be, gent amb ambició i que conec! ie!!! els passo, perque vegin que estic allà, i ens llançem a ritme elevadissim avall, m'atreviria a dir que baixada espectacular i perfecte, arriscant lo just, i arribant al plà amb rapidessa i sobretot amb ganes de mes.
Arnau, Cucu, Sito i Albert ( i el que tira la foto que no surt ) a l'arribada! feina feta!
 Vam decidir anar a "morir" i si ens sortia be, seria genial. Vam atrapar un grupet a l'alçada de Sta.Maria de Palautordera, i desprès  molts de la curta. Em notava els diposits ja buits, a la que algu  apretava mes del compte, patia moltissim., però tenia el cap preparat per patir. Em dia, va que ara toca patir, però es mitja hora mes....i ja està! Els relleus, per no variar, els feiam nomès 3 o 4, la resta a mirar-s'ho....descaradament, en Cucu era el que tenia mes gas aleshores, i jo, que tenia un gel encara, vaig dir, ueo, cap a dins, que anirà be, i si va anar be si, al arribar a Cardadeu, i sense buscar-ho, un repetxó sense importancia, provocava un tall, on els quedaven en Cucu i jo, em sabia gru que en Riera no entrès, però a la que em giro, veig que salta, i ens ve a buscar...be!!! no era just que es quedès allà, desprès de tota la feina fet. A partir de llavors ja, a ritme si cal mes alt, i a disfrutar de l'arribada, un gustàs arribar plegats.....13è l'Albert Riera, 14è en Cucu i 15è servidor.....l'Arnau, i tot i arribar 10 minuts abans, tenia el pitjor premi, per culpa xip, culpa es un dir, però això li provocava que tot i entrar amb el grup del que va fer tercer millor temps, el seu era el 12è.....però vaja, les sensacions, que se les treguin..Aixo pinta be!
Jordi i Arnau

 Objectiu complert, sensacions bonissimes, i sobretot, 172 kms molt ben plantejats en quan a hidratació i menjar, cosa que va fer no desinflar-me en els moments claus. Desprès en carrera pot passar de tot, això esta clar, però la pinta de sensacions, lo dit, bona!
Això si, el millor de tot, veure com amb pocs minuts anaven arribant tots, Xevi, Jordi, Miki....Guilli, Jordi .S.........tots, tots, amb bones sensacions, bon regust, i amb ganes de parlar, bon senyal!!! part negativa....els abandonaments......però ei, un mal dia el tenim tots, Ok Edu i David?????
Es una llàstima no poder explicar sensacions personals de cadascún de nosaltres, perque en el fons, cada un de nosaltres, viu una carrera diferent, pero es que aquí........no hi cap mes! lo millor es veure les fotos del final, que en general, hi seguien havent bones cares, que mes volem no????
Ara, i ja entrat dilluns, estem discutint de si assitir a les Goges, Banyoles....i sembla que si, hi haurà presència IBT..ens hi animem!!!!! vaja, al final sortir'a un previ remences, ple de dies "competitius", perque el dia 27, alguns estarem a la Monegros:)


I tot i que Rutes del Montseny ha donat per molt, el millor es veure que hi han peques que pujen amb força, i de fet , son els que realment hem d'empenyer i motivar perque agafin el gust per la bici, o sigui a felicitar amb Pol, que a la seva primera Duatló, a St.Pere, va fer primer!
FELICITATS POL!!!!!!!!


MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS