COSTA BRAVA EXTREM ( BLANES)

El cap de setmana, i per variar, es presentava intens, evidentment, a la Plana, hi havia una cita estrella, la Duatló de Bellmunt, que altre vegada, ha demostrat que es un dels events de la plana amb mes exit, i que realment es un espectacle, tant per els que corren com per els que van a animar i veure-ho! aquest any alguns ens ho hem perdut, i la veritat, encara que nomès sigui per anar-ho a veure, sap greu, perque es sempre divertidissim estar allà. Però degut a que les notres dots com duatletes no son les millors, i no ja per poder-ho fer be o no, simplement perque el còrrer necessita una adaptació, que al pobre que no la te,  i s'atreveix amb coses aixi, pot passar-ho molt malament durant uns quants dies! mes d'un segur que sap del que parlem:)
El fet de no poder-hi assitir, va ser degut a una carrera que es va fer a Blanes el matiex día 9 de setmebre. Si, BTT de duresa, 90 kms amb gairabè 3000 de desnivell positiu, aviat es dit oi? ens hi presentavem 5 Independents, Arnau, Eloi, Jordi Sanchez, Jordi Alberch i Cristian. El caretell si no era de Luxe poc faltava. Encara que tots sabem els seus antecedents, en Roberto Heras era un dels que estaven allà,  junt amb l'equip Orbea Oki al complert, Cristian Collados de bicis Esteve, i algun Tomas Bellès Top tambè, vaja, no tota la elit catalana, però si forces noms importants. I com no, altres cares conegudes, com en Jaume Ribosa ( guanyador de l'Osona Limits la setmana passada ), David Pruna ( 4t classificat a la Tracks del diable Non Stop )....vaja, gent que pedala n'hi havien forces:)
Sembla mentida, que a la sortida, i sabent que hi han 90 kms per davant, el ritme que es porti sigui aquest...i es que es va sortir a sac. D'entrada, vam formar un bon grupet, uns 6 erem, amb l'Eloi i l'Arnau inclosos, però de seguida al km 4 o 5, a una baixada rapidissima i tècnica em salta el bidó, l'Eloi m'avisa i dubto un segon si parar i recular.....quina rabia! però es que no queda mes remei, 90 kms son molts per anar sense aigua, i segur que ho haguès pagat car! vaja, que em marxen sense remei, i nomès em marco com a objectiu tornar a atrapar-los, cosa que fa que al seguent corriol de baixada, la caiguda sigui inevitable, per sort no es res, les branques dels matolls simplifiquen el cop, i al final nomès es una perdua de temps mes. M'aixeco, i com que veig que les sensacions son molt molt bones, em dic, eo, avui que hi ha gas, i que em noto amb força, a tirar a "muerte", si peto, peto, però que no sigui per no provar-ho...
De seguida atrapo a gent, i els deixo enrrera, però clar, a mesura que vas avançant, es mes complicat atrapar gent, el nivell va essent mes elevat, però res , GAS! amb una recta veig l'Eloi, guay! l'atrapo be, i just davant, portava en Jaume Ribosa, que tambè aconseguiexo atrapar, encara que sense encegar-me.

NO tenir assitencia fa aixo ! autoretrats!!!!!

Miro de dosificar forces, imagino que els dos Jordi's a aquelles alçades estan començant a patir ja, però jo a lo meu, a part de correr, penso, i intento menjar i veure a la mes minima, ja que al final, sino, es pot pagar car!
Abans d'encarar la ascenció mes dura del recorregut, a l'alçada de Tossa de Mar, atrapo en David Pruna ( 4t de tracks, però que aquests dies arrossega problemes fsics ),  fem un tros de pujada pelgats, però  mica en mica, i encara que nomès hi hagi un punt de diferència pujant, les distàncies es van obrint...tant que mitja ascenció , començo a veure l'Arnau, bufff, deu n'hi do el que he hagut de recuperar per atrapar-lo!! tant, que em costa tot el que queda de pujada arribar a la seva alçada, i es que psicològicament, el cap m'esta dient que afluixi, que potser n'hi ha prou de tant tant ritme. De fet, i voltant la posició 10,  i veient que encara queden 40 kms, penso que la millor opció es fer junts , i si cap decau, el que queda, segur en passarem mes via...i ens animarà, i aixi es! fem corriols i mes corriols de pujada i baixada, per cert, terreny molt sec encara, algun que un altre susto, ritme molt elevat, a aquest ritme no atraparem ningú per davant, però tampoc ens atraparàn, segur. Vaja que ens tornem conservadors, cosa que ens fa arribar a Meta en posició 11 i 12, amb 4:37 min en fer els 90 kms  de muntanya, vaja, ritme molt alt gairabe 20 kms/h de mitja, i ratllant a un nivell molt acceptable, cosa que ens fa veure, que la manera d'encarar la setmana, prèvia, amb molt poca canya entre setmana, descansant i rodant suau, per aixi tenir molt gas el cap de setmana, ha set adecuada, ja era hora tenir GAS!
La resta del Team, i tampoc massa mes tard, va arribant, primer l'Eloi, que tot i tenir mal dia deu voltar la posició 25, ( falten les classificacions definitives encara ), en Jordi Alberch, que deu voltar la posició 40, i en Jordi Sanchez, que tot i poguer entrenar poc, acaba sota les  6 hores!
Vaja, ja tenim la Costa Brava Extrem al Sac, i a mes, deixant el nom Independent tant amunt com hem pogut!

Emili Garcia i Toni Nardi

Clar, evidentment no hem set els únics que  hem pedalat, perque en Campos i Miki van sortir amb Saturday's, amb un ruta molt guapa per el Berguedà, i evidentment, molts altres que tampoc es van quedar a casa, com l'Emili i en Toni, que penjaven aquesta foto al Facebook! GUAY!!!!!

Per cert, la Specialized 29er de Test, que vam provar a la Carrera de Costa BRava Extrem, genial! no tingueu dubtes, amb BTT, el present es 29....no vas mes ràpid, però si ho fan tot mes fàcil, la part negativa es que a lo bo, ens hi acostumem ràpid, i de seguida perdem o oblidem que estem anant o gaudint  d'una bicicleta molt millor que la que teniem fa poc temps, i per recordar lo be que va una 29, s'hauria de pensar de tant en tant, en 26:)

TEST BIKE Spe Comp