dilluns, 11 de juliol del 2011

PUIGMAL.........tela!!

Vam aconseguir una de tots 4!
Fa uns dies comentava que hi havien ganes de fer aquesta sortida, que l'Arnau portava al cap desde feia molt, i el fet de llegir al Blog de l'Ada i en Santi, fa uns dies, em va fer acabar de decidir que hi volia anar tambè....i a sobre a última hora s'hi va apuntar en Tarrès ( Pep ) i en Cucu ( Arnau ), ja que els mes mandrosos, decidien fer carretera, amb una srtortida de la Saturdays per la zona del Berguedà, on per cert, en Xevi i en Koki, em van comentar, que el port que van pujar com a guindeta de la sortida, era genial, dur, i maco. En Vidal anava a camina cap Núria, i de la resta, ni idea! Ah! i no ens en descuidem, la gran absencia del cap de setmana, en Miki, que va tenir problemes amb el termòmetre i la febre....pobre! aixo si, ja esta recuperat!
Sotiema les 5:30, amb dormida inclosa, em vaig adormir!! solució, el tram Torelló-Sant Quirze, per carretera, on arribant a Sant Quirze, ens esperava en Pep, que en principi anava tard, però per culpa meva, va resultar que va anar d'hora!
En Pep i L'Arnau a Coll de Jou
A partir d'aqui, a ritmet alegre..objectiu Ripoll, passant pel Castell de Montesquiu, i les rampes que porten a la pista de Llaers, que en realitat, no la vam agafar. Mirant el perfil de la sortida,les rampes aquestes de Montesquiu, que son considerables, semblen turonets comparat amb el Piugmal! 1;30 a Ripoll, i tocava Coll de Jou, 14 kms de pesta en bon estat, amb un desnivell mig que deu voltar el 8% pero que es porta de 700m, a 1600m, deu n'hi do...El va pujar a bon ritmet, tan sols en Cucu coronava un xic mes tard, i es que valia la pena reservar energies! Descens a Ribes de Freser sense complicacions, i aqui hi arribavem amb 3h i escaig, amb 62 kms, i uns 1600+, be, no? parada a esmorzar pim pam, i fins a Planoles per carretera. No sabiem vies alternatives, però casi que millor amb tot els que quedava.
Un cop a plànoles, el que venia, ho coneixiem a mitges, la carrera que es fa a finals d'agost a Planòles, Pas dels Lladres, ens havia permès l'any passat coneixer bona part de l'ascenció, però la veritat, es que quan hi tornes a passar, i mes portant ja cap a 8 kms amb molt desnivell, no es el mateix, Fins els 2000 metres d'altitud,  seguim un GR que combina senders ( sempre de pujada ) amb algun tram de pista,  i amb rampots amb majuscules amb algun tram concret, sobretot recordo la que ens deixa a Dorria, últim poble ja. A partir d'aqui, la muntnys s'obre, i mes o menys, permet veure el que queda, que es molt! Uns prats verds, son la limitació de vegetació, a partir de llavors, s'ha acabat, pedra i mes pedra. En Pep, ens portava a bon ritme tot el que portavem de pujada, l'Arnau el seguia d'aprop, i jo al darrera, en Cucu, aqui potser va patir una mica, peròi la veritat es que llavors, es veia clar, que no era que anes malament, sino que tenia ganes de pujar al seu rtime. Vam trbar una gent, que havien sortit de Planòles, un grup d'uns 20, que potser no sabien ben ve on es ficaven, el hi quedava força per arribar a dalt, i anaven força cuits, pobres! a saber l'hora que deurien fer cim...aixo si, nosaltres a lo nostre.
a partir dels 2300 metres, i fins els 2700, veus com l'altimetre del pulsòmetre, puja constantment, però sobre un terreny, que a mi, em mata! pedra mes pedra, i mes pedra...quin rallaso vaig agafar! la pajara le tenia al cervell aquell dia, em sembla que sempre que l'havia agafat de cervell, era la consequència d'una fisica abans, i dissbte, per primera vegada, no va ser aixi, sempre hi ha algo nou per apendre! resultat, en Pep i l'Arnau molt endavant, en Cucu darrera, i jo despenjadissim el darrer. Vaig arribar a voler tirar avall, mirava amunt i pensava......buffff aqui haig de pujar? nonono, però L'Arnau i en Pep, em van convençer per pujar, i sort! tenien raó, aqui dalt no s'hi puja cada dia. Total, que desprès de caminar, casi escalar 35/40 minuts, aconseguiem fer cim, es gratificant arribar-hi, i tot i que en Cucu, va arriar ralladisim per la caminada, i potsre una mica cansat, tots 4 erem allà dalt. Objectiu aconseguit!
Va arribar una mica mes tard, però era allà!!jeje
Nomès tocava baixar, direcció Fontalba, però el pitjor del cas, es que encara tocava caminar algun tram de baixada, per uns molt, millor dit, per un, jo, i els altres 3, baixaven que pffffff.....l'Arnau va punxar, i els vaig atrapar, i dic, jo tiro avall, miro el terreny, i dic uff, jo per aqui no baixo.....em giro, i els veig venir darrera a tota llet, i es que....estan volats! Fontalba al sac, i ja llavors, nomès quedava baixar fins a Ribes, on jo i en Cucu, teniem clar que acabavem el dia. La baixada de Fontalba rapidissima, però amb s'havia d'anar amb molt de compte, la vaig trobar trencadissima, i a la velocitat que es baixa....i sino l'Arnau sap de que parlo, aqui el seu Pneumàtic deia prou.
Res, arreglar-lo a Queralbs, i la parada final  a Ribes per uns, i mini paradeta per el parell de volats, sisi, van decidir fer Coll de Jou per darrera, i acabar ruta a ripoll, amb casi 5000+ i 150 kms, en Cucu i jo, ens vam conformar amb 4000+ i 120...
Desprès d'aqusta encigalada, tocarà carretera, ja que dissabte que ve, anem a veure el Tour, a l'etapa que mes aprop ens queda, on  tal i com esta la classificació, pot ser molt interessant veure l'última pujada a Platò de Beille......n'anem parlant!!!!!

2 comentaris:

Ada Xinxó ha dit...

Que burros! amb carinyo, eh! però quin tros de ruta! és clar que se't van fer pesades les pedres! llàstima que veig que dalt del Puigmal us feia una mica de boira... per cert, tinc una alternativa a la carretera per anar de Ribes a Planoles però millor que no la fessiu perquè m'haguessiu maleït!

CRISTIAN ARROYO BERENGUER ha dit...

Coneixent-te.........aquesta alternativa em fa una por...... Jajajaja :)

MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS